Tirador d'Espècies de Taurons

Els tres taurons responsables de la majoria d'atacs no provocats a humans són el Tauró Blanc, el Tauró Tigre i el Tauró Bou, de vegades anomenats 'els Tres Grans'. No obstant això, molts investigadors argumenten que el Tauró Bou és estadísticament el més perillós perquè combina una alta agressivitat amb una preferència per aigües costaneres poc profundes i rius on els humans naden. El Tauró Blanc és responsable de la majoria de morts, però les mossegades sovint resulten de contacte investigatiu en lloc d'intenció predadora. Tots els atacs de taurons combinats segueixen sent extremadament rars: aproximadament 70-100 mossegades no provocades a nivell mundial per any, amb 5-15 morts.

Les esperances de vida dels taurons varien enormement segons l'espècie. Espècies petites com el peix gat espinós viuen entre 25 i 100 anys. El Tauró de Groenlàndia és el posseïdor del rècord confirmat amb 272-512 anys (estimat per datació per radiocarboni de proteïnes de la lent de l'ull). S'estima que els taurons balena viuen entre 70 i 130 anys. Els taurons blancs viuen aproximadament 70 anys. Els taurons gat viuen més de 25 anys. La longevitat extraordinària del Tauró de Groenlàndia, que arriba a la maduresa sexual al voltant dels 150 anys, significa que les poblacions es recuperen extraordinàriament lentament de la pressió pesquera.

Sí, els taurons estan en greu declivi global. Un estudi del 2021 publicat a Nature va trobar que les poblacions de taurons i rajades oceàniques han disminuït un 71% des de 1970, principalment a causa de la sobrepesca. De les aproximadament 500 espècies de taurons conegudes, la Llista Vermella de la UICN classifica el 30% com a amenaçades o gairebé amenaçades. Els més amenaçats inclouen el Tauró Àngel (en Perill Crític, desaparegut del 80% del seu rang), el Tauró Oceànic de Vores Blanques (en Perill Crític, amb una disminució del 98%) i el Tauró Martell Escallat (en Perill Crític). El Tauró Mako Curtaleta també es troba en Perill Crític. Les principals amenaces són el 'finning' (per a la sopa d'aleta de tauró), la captura accidental i la pesca esportiva.

Otodus megalodon, comunament anomenat Megalodon, va ser un tauró massiu que va viure fa aproximadament 23-3,6 milions d'anys. Basant-se en la mida de les dents (dents de fins a 18 cm), els científics estimen que va assolir entre 15 i 20 metres de llargada i va pesar fins a 100 tones. El tauró viu més gran confirmat avui dia és el Tauró Balena, amb 18 metres i 21 tones. L'aparença exacta del Megalodon és objecte de debat perquè els taurons tenen esquelets cartilaginosos que poques vegades es fossilizen; només queden dents i unes poques vèrtebres. Està definitivament extingit; les afirmacions que encara podria existir en fosses oceàniques profundes són científicament insostenibles.

Els taurons no dormen com els humans: no tenen parpelles i mai no entren en l'estat inconscient i somiant del son dels mamífers. Alguns taurons, com el Tauró Gat i el Tauró Serra, poden entrar en un estat de repòs i immobilitat al fons marí (són ram-ventiladors obligats que poden respirar estant quietos). Els taurons actius d'aigües obertes com el Tauró Blanc semblen alternar entre hemisferis cerebrals actius i menys actius, una forma de son unihemisfèric que permet el moviment continuat mentre una part del cervell descansa. Els taurons gat s'apilen famosament uns sobre els altres al fons marí en grups de fins a 40 en un estat de repòs compartit.

Hi ha aproximadament 500 espècies de taurons conegudes, que van des del petit tauró llanterna nan de 17 cm (el tauró més petit del món) fins al tauró balena de 18 metres. Encara es descriuen noves espècies: s'anomenen formalment aproximadament 3-5 noves espècies de taurons per any. Els taurons pertanyen a la classe Chondrichthyes (peixos cartilaginosos), que també inclou les rajades i les quimeres. Han existit durant aproximadament 450 milions d'anys, la qual cosa els fa més antics que els arbres (que van aparèixer per primera vegada fa uns 350 milions d'anys) i han sobreviscut a tots els cinc esdeveniments de massacració més importants de la història de la Terra.

La dita 'olor de sang a un quilòmetre' és un mite popular; el rang real és molt més curt però encara impressionant. Els taurons poden detectar sang en concentracions tan baixes com una part per milió (una gota en aproximadament 100 litres d'aigua). En condicions ideals amb corrents favorables, un tauró blanc podria detectar sang a entre 400 metres i 1 quilòmetre de distància. No obstant això, els taurons utilitzen múltiples sistemes sensorials simultàniament: la seva línia lateral detecta ones de pressió del moviment (efectiu a uns 50-100 m), les seves ampolles de Lorenzini detecten camps bioelèctrics (efectiu a aproximadament 1 m), i la seva visió pren el relleu a menys de 15 metres. El quadre sensorial complet els converteix en caçadors extraordinàriament eficaços.