Gira la roda per descobrir aleatòriament un de 16 fascinants tipus de roques de les tres famílies de roques: Ígnies (Granit, Basalt, Obsidiana, Pumita, Gabre, Riolita), Sedimentàries (Calcària, Grog, Esquist, Carbó, Sal gemma) i Metamòrfiques (Marbre, pissarra, Quarsita, Esquist, Gneis). Cada resultat explica què fa famosa la roca i un fet geològic profund.
Fes clic o toca la roda giratòria per aterrar aleatòriament en un dels 16 tipus de roques. El resultat revela el nom de la roca, la seva família (Ígnia/Sedimentària/Metamòrfica), el seu sub-tipus específic, per a què és 'Famosa' i un detall geològic sobre com es va formar, els seus rècords mundials o la seva importància històrica.
16 tipus de roques que abasten les tres famílies de roques: Ígnies (6), Sedimentàries (5) i Metamòrfiques (5)
Cada resultat mostra tant la família principal de roques (Ígnia/Sedimentària/Metamòrfica) COM el sub-tipus específic (Intrusiu, Extrusiu, Clàstic, Químic, Orgànic, Foliació, No foliació)
Cada resultat revela per a què és 'Famosa' la roca i un detall geològic sobre la seva formació, rècords mundials i importància històrica
Famílies codificades per colors: vermell per a Ígnies (volcànic), ambre per a Sedimentàries (arenós), porpra per a Metamòrfiques (transformació profunda)
Roda giratòria temàtica de secció transversal de la Terra amb un brillant nucli de magma taronja
Perfecte per a estudiants de geologia, classes de ciències de la terra, col·leccionistes de roques, entusiastes de trivia i qualsevol persona curiosa sobre de què està fet el planeta
La roda giratòria de tipus de roques cobreix les tres famílies de roques amb profunditat autèntica: Roques Ígnies (Granit, Basalt, Obsidiana, Pumita, Gabre, Riolita — formades a partir de magma refredat, dividides en intrusives i extrusives), Roques Sedimentàries (Calcària, Grog, Esquist, Carbó, Sal gemma — formades per sediments comprimits, dividides en clàstiques, químiques i orgàniques) i Roques Metamòrfiques (Marbre, pissarra, Quarsita, Esquist, Gneis — formades per calor i pressió, dividides en foliades i no foliades). Cada entrada conté geologia de grau científic.
Les roques són l'autobiografia de la Terra — cada capa explica una història que abasta milions o milers de milions d'anys. Saps que les fulles d'obsidiana són 300 vegades més esmolades que l'acer quirúrgic? Que la Gran Piràmide és calcària feta de closques marines antigues? Que tots els gratacels de Manhattan estan construïts sobre esquist? Que la roca més antiga de la Terra és un gneis de 4 mil milions d'anys? Que la pumita és l'única roca que sura? Que el carbó és literalment llum solar antiga comprimida? Gira i descobreix de què està feta realment la Terra.
Totes les roques de la Terra pertanyen a una de tres famílies basant-se en com es van formar: (1) Roques Ígnies — formades quan la roca fosa (magma sota terra, lava a la superfície) es refreda i solidifica. Les roques ígnies intrusives (com el granit) es refreden lentament a gran profunditat sota terra, formant cristalls grans. Les roques ígnies extrusives (com el basalt) es refreden ràpidament a la superfície, formant textures de gra fi o vidrioses. (2) Roques Sedimentàries — formades per sediments comprimits i cimentats (sorra, fang, closques, material vegetal) dipositats en capes durant milions d'anys. (3) Roques Metamòrfiques — roques existents transformades per calor intensa, pressió o fluids químicament actius en profunditat a l'escorça terrestre, sense fondre's.
El cicle de les roques descriu la transformació contínua de les roques d'un tipus a un altre al llarg del temps geològic: El magma es refreda per formar roca ígnia → La roca ígnia s'erosiona en sediments → Els sediments es comprimeixen formant roca sedimentària → La roca sedimentària s'enterra i es calenta/pressuriza formant roca metamòrfica → La roca metamòrfica s'enterra més profundament, es fon de nou en magma, i el cicle es reinicia. Qualsevol roca pot transformar-se en qualsevol altre tipus donat suficient temps i les condicions adequades. El cicle està impulsat per la tectònica de plaques (que enterra i fon roques) i l'erosió (que les trenca a la superfície).
La diferència rau exclusivament en on i amb quina rapidesa es va refredar el magma: Les roques ígnies intrusives (plutòniques) es formen quan el magma es refreda lentament a gran profunditat sota terra (profunditat de 1-50 km, al llarg de milers a milions d'anys), permetent que creixin cristalls grans i visibles — el granit és l'exemple clàssic, amb els seus grans de quars, feldespat i mica fàcilment visibles. Les roques ígnies extrusives (volcàniques) es formen quan la lava erupta a la superfície i es refreda ràpidament a l'aire o a l'aigua — el refredament ràpid impedeix la formació de cristalls grans, produint roques de gra fi (basalt) o fins i tot vidre (obsidiana). Més o menys la mateixa composició química, textura completament diferent.
Les roques metamòrfiques foliades tenen una textura estratificada o bandejada causada per la recristal·lització de minerals sota pressió direccional — els minerals laminar s'alineen perpendicularment a la direcció de la pressió. Exemples: pissarra (de baix grau, capes fines), esquist (de grau mitjà, escates de mica visibles) i gneis (d'alt grau, bandes distintives fosques i clares). Les roques metamòrfiques no foliades no tenen aquesta textura direccional perquè es van formar a partir de roques amb pocs minerals laminar, o perquè la pressió era igual en totes direccions. Exemples: marbre (calcària recristal·litzada en calcita) i quarsita (arenosa recristal·litzada en quars entrellaçat). La distinció és important per entendre a quina profunditat de l'escorça terrestre es va formar la roca.
El Gneis d'Acasta, als Territoris del Nord del Canadà, té una data de 4.03 milions d'anys — una de les afloracions de roca confirmades més antigues de la superfície terrestre. El Cinturó de Pedra Verda de Nuvvuagittuq al Quebec ha estat datat entre 3.77 i 4.28 milions d'anys (amb alguns investigadors argumentant la data més alta). La Terra mateixa té 4.543 milions d'anys, de manera que aquestes roques es van formar en els primers 300-500 milions d'anys d'existència de la Terra. Cristalls individuals de zirconi (petits grans minerals dins de les roques) han estat datats encara més antics: els zircons de Jack Hills a Austràlia tenen 4.404 milions d'anys — el material terrestre més antic conegut, que preserva evidències químiques de la primera escorça terrestre.
El carbó és una roca sedimentària orgànica — material vegetal antic comprimit i transformat químicament, principalment del període Carbonífer (fa 358-299 milions d'anys). El procés: boscos antics (felzures gegants, licopòdis i cues de cavall) van morir i es van acumular en pantans tropicals anaeròbics, on l'oxigen limitat va impedir la descomposició bacteriana completa. Durant milions d'anys, l'enterrament i la pressió van convertir la matèria vegetal a través d'etapes: torba (matèria vegetal parcialment decomposta, ~55% de carboni) → lignit / carbó marró (~60-70% de carboni) → carbó bituminós (~80% de carboni) → antracita (~95% de carboni, el carbó més dur). Tot el carbó conté el carboni d'organismes vius antics — cremar-lo allibera carboni que va ser retirat de l'atmosfera durant el Carbonífer.
Les roques metamòrfiques es troben entre les més comercialment valuoses: Marbre — material de construcció, escultura, paviments i taulells (Taj Mahal, David de Miquel Àngel, Partenó); Pissarra — teules de coberta, paviments, pissarres, llits de taules de billar; Quarsita — agregat de construcció, base de carreteres, font de sílice per a la producció de silici; Esquist — ús directe limitat però sovint conté minerals valuosos (dipòsits d'or freqüentment es troben en formacions d'esquist — els jaciments d'or de Witwatersrand a Sud-àfrica són allotjats en esquist); Gneis — pedra de construcció, agregat. Els terrenys metamòrfics sovint alberguen dipòsits minerals econòmicament crítics perquè la calor intensa i el flux de fluids que creen roques metamòrfiques també concentren minerals valuosos.