Tipus d'arguments — Quiz de lògica i fal·làcies
Identifica si un argument és deductiu, inductiu o abductiu, i nomena la fal·làcia lògica quan n'hi hagi. 45 problemes repartits en tres nivells: Fundació cobreix les fal·làcies més comunes (ad hominem, home de palla, dilema fals, pendent relliscós, apel·lació a l'autoritat, efecte carro, generalització precipitada, apel·lació a la ignorància) i els tipus d'arguments bàsics. Intermedi afegeix fal·làcies informals subtils (post hoc, tu quoque, evidència anecdòtica, apel·lació a la naturalesa, enverinar el pou, raonament circular, privació relativa). Avançat cobreix fal·làcies formals (afirmació del consegüent, negació de l'antecedent, modus tollens), validesa vs. solidesa, equívoc i raonament abductiu.
Com jugar a Tipus d'arguments
- 1
Llegeix l'argument
Cada pregunta presenta un argument — pot ser un sil·logisme formal de múltiples premisses (com 'Tots els mamífers respiren aire. Els dofins són mamífers. ∴ Els dofins respiren aire.') o un argument informal quotidià (com 'No pots confiar en l'opinió de la Maria, està prima.'). El símbol '∴' significa 'per tant' i marca la conclusió.
- 2
Comprova la insígnia de categoria
La insígnia de color t'indica què se't demana: IDENTIFICA TIPUS significa escollir quin tipus de raonament és. FAL·LÀCIA significa nombrar l'error lògic específic. LÒGICA FORMAL significa classificar l'estructura de l'argument utilitzant termes de lògica formal. AVALUA significa valorar si l'argument és vàlid, sòlid o fort.
- 3
Tria el teu nivell
Fundació cobreix les fal·làcies clàssiques ensenyades en cursos de pensament crític i retòrica. Intermedi afegeix fal·làcies informals més subtils que requereixen més matisos per reconèixer — com post hoc vs. causa falsa, o tu quoque vs. ad hominem. Avançat introdueix la notació de lògica formal, la distinció validesa/solidesa i la diferència entre fal·làcies formals i informals.
- 4
Aprèn de l'explicació
Després de cada resposta, apareix una explicació detallada que mostra exactament per què la resposta correcta és correcta — incloent per què les altres opcions són incorrectes. Per a les fal·làcies, l'explicació nomena el terme llatí, dóna l'estructura de l'error i proporciona la clau per reconèixer-la en el futur.
Característiques clau
45 Problemes en 3 Nivells
Fundació (15): Distingeix el raonament deductiu, inductiu i abductiu a partir d'exemples clars; identifica les fal·làcies més ensenyades — ad hominem, home de palla, dilema fals, pendent relliscós, efecte carro, apel·lació a la tradició, generalització precipitada i apel·lació a la ignorància. Intermedi (15): Nomena fal·làcies informals més subtils — evidència anecdòtica, tu quoque, causa falsa (cum hoc), post hoc ergo propter hoc, apel·lació a la naturalesa, enverinar el pou, raonament circular, ad hominem circumstancial, privació relativa i apel·lació a les conseqüències. Avançat (15): Fal·làcies formals amb notació lògica (afirmació del consegüent, negació de l'antecedent, modus tollens), distincions entre validesa i solidesa, equívoc, non sequitur, fal·làcia de la baldrà (red herring) i inferència a la millor explicació (raonament abductiu).
Visualització d'arguments formals
Els arguments de múltiples premisses es mostren en forma estructurada amb les premisses llistades abans d'una línia divisòria i la conclusió introduïda amb '∴' (per tant) en daurat. Això imita com es presenten els arguments en els llibres de text de lògica i els cursos de filosofia, fent que l'estructura sigui immediatament llegible.
4 Modes de Preguntes
IDENTIFICA TIPUS (ambre): Quin tipus de raonament és aquest — deductiu, inductiu, abductiu o analògic? FAL·LÀCIA (rosa): Quin és el nom de la fal·làcia en aquest argument? LÒGICA FORMAL (morat): Classifica la forma de l'argument — és modus ponens, modus tollens, afirmació del consegüent o negació de l'antecedent? AVALUA (cel): Aquest argument és vàlid, sòlid, fort o feble?
Temàtica Filosòfica Indigó Fosc
El joc utilitza una paleta de colors blau fosc/indi amb accents daurats — evocant l'atmosfera d'un seminari de filosofia o una aula de lògica. El vestíbul mostra el sil·logisme clàssic de Sòcrates al costat d'un resum visual dels tres tipus d'arguments, orientant immediatament els nous jugadors.
Preguntes freqüents
Quina és la diferència entre raonament deductiu i inductiu?
El raonament deductiu garanteix la conclusió SI les premisses són certes. L'exemple clàssic: 'Tots els humans són mortals. Sòcrates és humà. Per tant, Sòcrates és mortal.' Si les premisses són certes, la conclusió no pot ser falsa — és lògicament necessària. El raonament inductiu dóna suport a una conclusió probable a partir d'evidències, però no la pot garantir. Exemple: 'Cada cigne que he vist és blanc. Per tant, tots els cignes són probablement blancs.' (Fals! Existeixen cignes negres.) Els arguments inductius van des de febles (poc cas) a forts (molts casos diversos), però mai assoleixen la certesa lògica.
Què és el raonament abductiu?
El raonament abductiu — també anomenat 'inferència a la millor explicació' — tria la explicació més plausible per a un conjunt d'observacions. És el raonament dels detectius (Sherlock Holmes), metges (diagnosticant a partir de símptomes) i científics (formulant hipòtesis). Exemple: 'El pacient té febre, erupció cutània i dolor articular. La millor explicació és la malaltia de Lyme.' Les conclusions abductives són provisionals — una millor evidència pot canviar la conclusió. No és ni deductiu (sense garantia) ni purament inductiu (no és una generalització a partir de la freqüència).
Quina és la diferència entre un argument vàlid i un argument sòlid?
Un argument VÀLID té una forma lògica correcta — si les premisses fossin certes, la conclusió hauria de ser certa. 'Tots els unicorns poden volar. Brillant és un unicorn. Per tant, Brillant pot volar.' és vàlid (la forma és correcta) però NO SÒLID (les premisses són falses). Un argument SÒLID és vàlid I té totes les premisses certes. Un argument sòlid té garantit tenir una conclusió certa. La validesa tracta de l'estructura; la solidesa tracta de l'estructura + la veritat.
Quina és la diferència entre fal·làcies formals i informals?
Les fal·làcies FORMALS són errors en la pròpia estructura lògica, independents del contingut. L'Afirmació del Consegüent (P→Q, Q, ∴ P) és formal — sempre és invàlid independentment del que diguin P i Q. Les fal·làcies INFORMALS són errors en el contingut, el context o la presentació d'un argument, no la seva forma lògica. Ad Hominem és informal — la forma lògica pot ser correcta, però el contingut (atacar la persona) soscava la rellevància de l'argument. La majoria de les fal·làcies amb nom (generalització precipitada, home de palla, pendent relliscós) són informals.
Quina és la diferència entre Ad Hominem i Home de Palla?
Ad Hominem ataca la PERSONA que fa l'argument: 'No pots confiar en els seus consells nutricionals, està prima.' L'argument en si mai no es aborda. Home de Palla distorsiona l'ARGUMENT en una versió més feble: 'El meu oponent vol reduir la despesa militar' → 'El meu oponent vol que Amèrica estigui indefensa.' L'argument real és tergiversat. Ambdós són fal·làcies irrellevants per a l'argument real, però Ad Hominem ataca la font i Home de Palla ataca una versió fictícia de la afirmació.
Com funciona la puntuació?
Les respostes correctes obtenen 10 punts (Fundació), 15 punts (Intermedi) o 20 punts (Avançat). Les respostes correctes consecutives afegeixen un bonus de ratxa de 5 punts per resposta després de la primera. Una resposta incorrecta reinicia la ratxa a zero. La teva millor puntuació de tots els temps persisteix entre sessions.